La literatura vehicula també una cultura, una
tradició, una història, un poble i una llengua. Són elements indivisibles de
qualsevol producció que, amb més o menys fortuna, adquireix una entitat pròpia.
Hui ens traslladem a Amèrica, a la zona
fronterera entre els EUA i Mèxic, on la història recent, i aquella que no ho és
tant, ha permés desenvolupar-hi una cultura pròpia: la dels xicans. Ningú
no pot negar que els Estats Units constitueix un nucli hispànic, tot i que mestís, molt important.
De fet, amb més de cinquanta milions de parlants, és el segon país amb més
hispanoparlants del món, darrere Mèxic.
Este poble, a mig camí entre la hispanitat d’Amèrica
Llatina i el món anglòfon de bona part d’Amèrica del Nord, ha desenvolupat una
cultura (trans)fronterera on se superposen influències, llengües i pertinences diverses i
plurals.
En els mesos que segueixen, la professora
Nathalie Bléser de la Universitat de Granada serà l’encarregada de posar
en marxa activitats que ajuden a conéixer els xicans a través de la tradició,
de la cultura i de la literatura amb xarrades, exposicions i la representació de
l’adaptació de l’obra Bless Me, Ultima [enllaç en anglés] del Rudolfo Anaya [enllaç
en castellà].
Per a més informació de les jornades “De
una Santa Fe a otra”, visiteu aquest bloc.
2 comentaris:
Yei amic!!!
Pareix que estiguem connectats perquè hui vaig a començar jo el blog també de nou. Ja ens llegim. Aleeeee un abraç.
Me n'alegre molt Demi! Que a més, saps que llegir-te sempre és un gran plaer :) Abraçades!!!
Publica un comentari a l'entrada