Un català de soca-rel, gairebé no és només el subtítol de la novel·la de Saïd El Kadaoui Moussaoui, també és el seu intent de definir la pròpia identitat i l'eix de la seua última novel·la, en què exposa una visió "des de la perifèria".
Aquest escriptor i psicòleg d'origen marroquí, que viu des de fa molts anys a Catalunya i que escriu en català i en castellà, ha participat aquest dijous en la trobada de "Mirades Creuades", que ha tingut lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres amb la presència de la vicerectora d’Extensió Universitària, Josefina Bueno.
El Kadaoui Moussaui ha explicat el camí complex cap a la construcció de la seua pròpia identitat, una identitat que ell ha definit com a "porosa". "No és fàcil ser marroquí a Catalunya, a Europa, a Espanya", ha dit Saïd El Kadaoui Moussaoui , que, no obstant això, ha rebutjat el victimisme perquè "la mirada dels altres t'esclavitza i també et pot ajudar".
Per a ell, la seua identitat comporta "nàixer en un lloc i viure en un altre, i estimar-se tots dos". Per això ha lamentat "els extrems: del burca a Le Pen". Aquests extrems, ha lamentat, "són els que condicionen el debats i ocupen els titulars".
"Per què un home que es diu Saïd escriu en català?. Perquè un Saïd pot ser català i europeu", ha dit ell. Des del seu punt de vista, aquest és "el repte de cara al present i al futur", el d'acceptar que les identitats no són idees tancades i poden ser múltiples.
Per aquests motius, aquest escriptor és "gairebé català", perquè en aquest "gairebé" ell troba "connotacions més positives que negatives". La frase, que pren del llibre El Buda dels suburbis, de Hannif Koureshi, és per a ell "una finestra que dóna aire fresc" perquè la identitat "no ha de ser una sola cosa, un bloc de formigó», sinó que es construeix. Aquest "gairebé és allò que queda pendent sempre i que et permet continuar sent".
Aquesta posició, segons ha dit, la mirada "des de la perifèria" permet veure "millor el món, repensar-lo".
Segons ha resumit, totes aquestes qüestions sobre la identitat hi estan reflectides al llibre Cartes al meu fill. Un català de soca-rel, gairebé, escrit de manera "amable, irònica" però també amb certa "amargor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada