dimarts, 14 de desembre de 2010

La rana: homenaje a la literatura japonesa

En estas latitudes, lo oriental tiende a limitarse a un mero plano socioeconómico y "gastronómico" (entre comillas). No obstante, aquella cultura que parece aislarse en un territorio lejano, está bien presente en la tradición occidental. Ana García nos desveló unas conexiones entre el cuento de la Cenicienta y la cultura oriental.

Hoy, aquí, un pequeño homenaje a la literatura oriental. El haiku de la rana de Bashō:

古池や
蛙飛び込む
水の音
------------------
El viejo estanque
al saltar una rana
ruido de agua

8 comentaris:

Elisabeth MN ha dit...

Un poema corto y sencillo pero no menos real como la vida misma.

Enrique Lomas ha dit...

El haiku té una capacitat pròpia per a incitar a la reflexió.

Per cert! El poeta Carles Riba (literatura "noucentista"), també s'hi va aventurar, amb les formes mètriques orientals. Si no me'n recorde malament, crec que eren tankas i no haikus.

També, en castellà, el polifacètic Mario Benedetti va escriure un parell de reculls d'haikus.

;)

Ana G. ha dit...

Em sembla que els haikus són inclús un poc més complexos del que sembla en un principi: aquest és uno dels primers de la literatura japonesa, si mal no recorde, i part de la seua gràcia està en que, com que la literatura japonesa està composta per signes pictogràfics (images molt esquematitzades d'allò que pretenen representar) la pròpia escriptura ens dona idea del que el poema vol representar:


Així, el kanji que representa el ruido "oto" 音 sembla tanmateix una rana en posiciò de saltar.

Supostament, el signe silábic "no" (de) の representa l'estanc, mentre que "mizu" (aigua) 水 representa una gota d'aigua, que es l'origen d'aquest kanji, i esquematitza la goteta d'aigua desplazada del llac per culpa de la rana.

El més graciòs es que ni "oto" significa rana (es ruido) ni "no" es la representació de cap llac (es una desinéncia de genitiu, si saps el que vull dir, indica posesió o procedència).

Inclús el llac seguix sent un llac si algu li demostra que no tothom s'en ha oblidat d'ell (aquesta és una interpretació personal)

Disculpa que m'haja emocionat, però es que m'encanta tot el relacionat amb el Japò i no ho he pogut evitar. ;-)

Ana G. ha dit...

I tots els accents del verb "és" me'ls he mengat, no n'he possat ni un.

Enrique Lomas ha dit...

Fotre! Ana, si aquest haiku m'agrada prou des d'abans de conéixer la teua interpretació, ara resulta que la llengua japonesa ella mateixa aporta d'altres cosetes extra!

M'acabes de deixar bocabadat...! Moltes gràcies per la teua aportació!!! :)

Ana G. ha dit...

De res home, per això l'havies posada, no? jeje. M'agrada el fons nadalenc ^^

Enrique Lomas ha dit...

Sí, perque sabia que aportaries alguna cosa interessant com a experta del Japó! :)

Per cert... He posat el cognom artístic que uses al Facebook, perquè no sabia si el de Gázquez l'havia somniat o no...hehehe

Ana G. ha dit...

jajajajajaja no sóc experta en la literatura japonesa ni de bon tros! Només m'agrada. Em referia a que havies escrit l'entrada per a que la gent et possara comentaris en general.

L'apellit no l'has somiat, pero sempre intente cambiar-lo una mica a cada una de les págines que utilitze (i a la fi acabe enllaçant-les totes, així és que no li acabe de vore sentit a aquesta xicoteta manía meua).

Un beset i bon nadal! ^^