dilluns, 20 de desembre de 2010

La meua proposta per a la cremà

Ana G. ens parla en una entrada del seu bloc d'un article publicat en el New York Times, fa uns anys, dels deu llibres que no s'han de llegir. Ací parlem de literatura; de vegades, de llibres sense més. Hui deixaré els formalismes acadèmics, deixaré de banda la literatura de la qual m'agrada parlar. He anat revisant els llibres que tinc per ací a casa i vos propose la meua llista negra; aquells llibres que he comprat i que m'han suposat una despesa econòmica i la pèrdua d'uns arbres molt valuosos. Som-hi!

1.- Du côté de chez Swann (Marcel Proust)

És superior a les meues forces. Sóc conscient de la seua importància per a la literatura francesa i universal, i fins i tot marciana!. Molt bé. Però és que no puc... És començar a llegir paràgrafs que no s'acaben i m'ofegue. Després de cent pàgines ja no sabes si s'ha menjat d'una maleïda vegada la magdalena. Et parla d'una dona i et descriu un floc de cabells durant unes quantes hores... Ho sent, Proust, encapçales la meua llista. Aquest és un dels llibres que mai no he aconseguit acabar de llegir.

2.- La poesia del Shakespeare

Com que critiquem aquells que estan prou reconeguts, ara canvie de literatura. M'hi pase a l'anglesa. Els poemes del Shakespeare només m'inspiren odi. Ho sent molt, però a mi, la seua capacitat de transmissió és nul·la. Clar, comparem el Shakespeare amb el Ronsard i és evident que Shakespeare no té res a fer.

3.- La poesia del Miguel Hernández i del García Lorca

Un homenatge al poeta oriolà, això sí, molt diferent. Em passa igual que amb el Shakespeare, que no em diu res la seua poesia. Que és molt important, que molt canònic... Ho sé, i reconec la seua importància. Però no, a mi no m'agrada l'Hernández... El mateix em passa amb el García Lorca. El seu teatre em fascina, però la seua poesia, gens ni mica.

4.- Muertes de Perro (Francisco Ayala)

Avorrida, avorrida... No em va agradar aquesta novel·la gens ni mica.

5.- Harry Potter, El Senyor dels Anells, Els pilars de la Terra i d'altres "coses" modernes

Vos jure que he intentat llegir-los, però m'entra una son increïble ja a la primera línia. Val, potser sóc una mica exagerat... Però de les deu pàgines no pase. He intentat posar-me a vore les pel·lícules, per si de cas m'enganxe a la història i així després els llig. Encara menys. Per exemple, la pel·li del Harry Potter l'he intentada vore tres vegades. Resultat? Minut cinc, i l'Enrique roncant. A mi, la literatura m'agrada ben literària, no aquestes coses tan desliteralitzades, coneguda també com a "best-sellers"...

6.- L'Espoir (André Malraux)

Una novel·la sobre la Guerra Civil Espanyola... Doncs molt bé... I? Un ministre francés d'educació que es fa escriptor, participa en la Guerra Civil i s'hi posa a escriure... més de 500 pàgines! Fotre, que ja sabem allò que hi va passar! Es pot resumir en dues frases: Uns macacos es van alçar en contra del govern elegit democràticament, la van "liar parda", va morir molta gent i molts altres van haver d'escapar-se cap a França o Amèrica. Després vam tindre un macaco nan amb un ou que ens va fotre quaranta anys de seguit, així sense descansar ni res.

7.- Au bonheur des dames (Émile Zola)

La veritat és que a mi, Zola, com que no... Em sembla d'un avorrit extrem. A mi en una novel·la m'agrada que passen coses. Digueu-me maniàtic. I jo, la veritat és que amb la novel·la realista/naturalista, no puc. És superior a les meues forces. Aquesta opinió s'estén a tota la literatura realista mundial, no tan sols a aquesta obra ni a Zola.

8.- Colette

Les dues novel·les que m'he hagut de llegir d'aquesta dona em semblen terribles. I els jardins, i les flors, i ma mare que me l'estime molt, i vull jugar amb les papallones... Dona, no sé, fes alguna cosa! O millor, madura i no sigues tan blanda, fotre! L'únic punt positiu és que eren molt curtes així que el patiment no es va allargar molt de temps...

9.- Bonjour tristesse (Françoise Sagan)

En acabar de llegir aquesta novel·la em vaig preguntar: "què ha passat?". Res, que la protagonista té un complex d'Electra (així en pla rollo bollo) que flipes! Tot i això, diuen que va ser important en la seua època! Guau! Això sí que té mèrit, perquè per al meu gust és d'allò més dolenta!

10.- Lucía Etxebarría

Aquesta dona sí que em supera. No m'agrada gens ni mica la seua tècnica d'escriptura. A més, la temàtica de les dues novel·les que vaig començar a llegir (no me'n recorde del nom, imagineu-vos del trauma que encara tinc), no sé... com que no, gràcies. Després de llegir tres pàgines vaig decidir deixar-ho córrer i no intentar-ho mai més.

11.- Alain-Robbe Grillet i els escriptors de "nouveau roman"

Com a "extra" del meu decàleg de lectures destinades a la crema pública, l'obra del Robbe-Grillet. Vaig tindre com a lectures obligatòries dues de les seues obres: Djinn i La jalousie. Va ser impossible. Després d'haver-les llegides tres vegades, encara no pregunteu de què van, que no tinc ni idea. Això s'estén a d'altres autors com ara el Claude Simon. Vaig tindre de lectura obligatòria La route des Flandres. Però com vols que llija una novel·la que on et conten deu històries diferents en la mateixa frase, sense punts (la puntuació la posa on l'ix d'allà baix) i amb frases que comencen en el primer capítol, es tallen i després continuen al capítol 50! Ho sent molt per als nouveaux romanciers, però primer de tot una mica d'ordre mental i ja després en parlem. Que això d'experimentar, val; però sempre respectant les regles de la comunicació!

5 comentaris:

Ana G. ha dit...

Umm... De Lorca has probat "Poeta a Nova York" o "Sonets de l'amor oscur"?

Em pareix meravellòs que no t'agrade gens ni mica "Harry Potter" ni "El senyor dels anells" però, per favor, no els posses al mateix sac que "Els pilars de la terra" (i mira que m'agrada poc, l'obra de Tolkien).
La segona no es un obra "moderna" precisament i en quant a la primera, crec que té alguna cosa més que els famosos "Pilars..."

Enrique Lomas ha dit...

Sí, vaig llegir "Poeta" i "Sonets", però res a fer. En canvi el teatre lorquià em posa els pèls de punta! D dramaturg, n'és un dels que més m'agraden.

Després, la meua concepció d'allò que és "modern", és una mica complicada...jeje. Quan dic que un llibre em sembla "modern" habitualment acompanye l'aclaració "vaja, que ni és literatura ni és res!"...jeje.

"Els pilars" vaig començar-lo a llegir, però m'avorreix molt. No el jutge amb criteris d'estil en relació amb el "Harry" i "El senyor dels anells", sinó més bé com a "llibres contemporanis-best seller que no m'agraden".

:)

Rocío ha dit...

Me encantaría escribir en catalán, pero a pesar de ser "culé" hasta la médula, no sé... xDD.

Sólo quería decirte que estoy de acuerdo en varios de tus títulos (por no decir la mayoría), pero a mí personalmente me encantó los Pilares de la Tierra y la saga de Harry Potter :p.

Pero Claude Simon, Proust y cía, evocan lo mismo para mí :).

Enrique Lomas ha dit...

Chyo, desde luego que algunos de los libros que nos hemos tenido que leer para la licenciatura, es para suicidarse. Despiertan tu ira más irracional. O tu impotencia más absoluta al ver que te superan.

Fuera de la carrera, ya sabes que me gustan las lecturas algo retóricas, que tengan más que una historia.

Por cierto! Qué libro te tocó leer en Teoría de la Literatura en 5º? A mí se me olvidó meterla en la lista, pero es que se me haría interminable...jejeje.

Onetti, Gavalda, Flaubert...

Rocío ha dit...

A mí me tocó el Señor Presidente, de Miguel Ángel Asturias y no me gustó nada de nada!!.

De Gavalda la verdad que tampoco me gusta gran cosa, para qué mentirte.

Y el l'élégance du hérisson de Muriel Barbery... bueno sí, está bien, pero no tanto como la gente lo pinta ;).