Carles Casajuana ens proposa en la seua novel·la, L'últim home que parlava català (Premi Ramon Llull de novel·la 2009), una reflexió sobre el futur de la llengua catalana a Catalunya en un to policíac (podeu trobar-ne un resum ací). El meu interés respecte d'aquesta obra resideix més aïna en el debat, molt interessant, que té lloc sobre la literatura catalana. Algunes de les qüestions que s'hi plantegen són:
- La literatura en castellà escrita per catalans, és literatura catalana tout court o és literatura hispanocatalana?
- La literatura en castellà produïda a Catalunya s'allunya de la literatura en castellà escrita en altres llocs d'Espanya o s'hi assembla?
- La literatura escrita a Catalunya en castellà és diferent de la produïda en català?
Sens dubte, la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007 va suposar una revolució mediàtica i intel·lectual al voltant de les lletres catalanes, on van sorgir tots aquests interrogants. Com s'han de posicionar les institucions literàries respecte d'aquest debat, encara vigent?
- La literatura en castellà escrita per catalans, és literatura catalana tout court o és literatura hispanocatalana?
- La literatura en castellà produïda a Catalunya s'allunya de la literatura en castellà escrita en altres llocs d'Espanya o s'hi assembla?
- La literatura escrita a Catalunya en castellà és diferent de la produïda en català?
Sens dubte, la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007 va suposar una revolució mediàtica i intel·lectual al voltant de les lletres catalanes, on van sorgir tots aquests interrogants. Com s'han de posicionar les institucions literàries respecte d'aquest debat, encara vigent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada