diumenge, 11 de març de 2012

Llengua i educació

Esta setmana hem conegut la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la qual s'avala el model d'immersió lingüística en les aules, on el català és la llengua vehicular de l'ensenyament. Tot i això, s'obre la porta a la incorporació del castellà com a llengua vehicular per als pares qui ho sol·liciten.

Ara bé, el suposat "model bilingüe" que defensa la plataforma Convivencia Cívica Catalana (compte!; una convivència només en castellà, com ho demostra la seua web) no deixa de ser una atrocitat purament política, les conseqüències de la qual, sens dubte, la pagaran els xiquets. M'explique.

Hem de ser conscients de la situació que existeix a Espanya. El castellà és una llengua parlada per vora 500 milions de persones. El català, només per 11 milions. En un context global, el castellà és una llengua necessària a Catalunya: mitjans de comunicació, pel·lícules, premsa, Internet, llibres, viatges... El castellà, diguem-ho així, és la lingua franca dels catalans per a relacionar-se amb el món (almenys, amb el món més proper). A causa d'esta situació, el castellà s'aprén al carrer, a la televisió i amb Internet; s'aprén quan viatges i quan coneixes gent.

El model bilingüe, eixe del 50% en castellà, 50% en català, és el que subsisteix al País Valencià (ja que ací és gairebé impossible estudiar en valencià, però no hi ha cap problema a fer-ho en castellà). A hores d'ara, els valencianoparlants que han pogut estudiar en valencià no són capaços d'escriure correctament la seua llengua (si ho comparem amb el domini que tenen del castellà).

Després d'una educació en valencià (que varia segons els diferents models que existeixen), els xiquets (i els més grans) no saben utilitzar el pronom "en"; existeix una confusió generalitzada entre les preposicions "en" i "amb"; els pronoms febles són una causa perduda. I així podríem seguir amb molts més aspectes gramaticals i sociolingüístics.

L'única manera d'aprendre correctament el català és reforçant-ne la presència a l'escola. Els xiquets han d'acabar l'ensenyament amb un domini complet de les dues llengües, la castellana i la catalana. Actualment, si seguim la nomenclatura del MCER, els xiquets, en acabar l'institut, tenen un nivell C2 de castellà, i un C1 de català (al País Valencià n'ixen amb un B1). Això és garantir la igualtat que reclamen estos pares "cívics"?

Per a un complet desenvolupament de les competències lingüístiques dels alumnes en les dues llengües, no tan sols no es podria incorporar el castellà com a llengua vehicular, sinó que, més aïna, s'hauria de reforçar la presència del català i s'hauria de corregir els plans d'estudis de les assignatures de castellà i català.

- El sistema educatiu ha de tindre el català/valencià (també el gallec i basc en les seues Comunitats Autònomes) com a llengua vehicular.

- S'han de modificar els continguts i la metodologia de l'assignatura de castellà perquè siga efectiva en un context bilingüe. La situació lingüística de Catalunya (País Valencià i Balears) necessita que el castellà s'ensenye com una L2, a través de la qual es treballe l'ortografia, gramàtica i els problemes de transferència/interferència lingüística per a corregir-los. També, aspectes literaris, dialectals i sociolingüístics una volta aconseguit el domini del sistema. No és lògic tractar com a idèntiques situacions que són diferents. L'assignatura de castellà ha de completar els coneixements de l'assignatura de català.

- Incorporar una assignatura d'aspectes culturals, literaris i identitaris en els sistemes educatius de la resta d'Espanya perquè d'una volta per totes ens enterem del que som: el que ens uneix no és una llengua "comuna", sinó un desig de tirar junts endavant. S'ha de reforçar l'ensenyament del català, gallec i basc en les escoles d'idiomes de tot Espanya, en el sistema universitari i, potser també, en Batxillerat.

Amb estes dues idees es pot arribar a un domini per igual entre les dues llengües, castellà i català. Si obliguem que els xiquets tinguen un 50% de la docència en castellà i un altre 50% en català, no només impedirem que els alumnes dominen la llengua catalana, sinó que, a més, en perjudicarem el futur.

Sens dubte, estos pares "cívics" pretenen fer que els seus xiquets no puguen dominar les dues llengües per igual. I en lloc de pensar en qüestions polítiques, haurien de començar a reflexionar en el que convé als alumnes (als seus fills) per al futur.

2 comentaris:

Demi Fernández Muñoz ha dit...

M'encanta trobar-me en les teues reflexions sobre la nostra llengua. A més, sempre estàs tan informat que inclús em fa enveja (de la bona eh) no adonar-me abans de totes estes coses que comentes. Gran reflexió, pròpia d'algú que valora la llengua i el respecte entre llengües per davant del "politiqueo", però...creus que el castellà s'aprendria de igual manera relegant-lo a la premissa que "s'aprén fora"? A més no considere que els alumnes tinguen un nivell C2 en aquesta llengua quan acaben l'institut. Es més, per experiència de tants i tants particulars i tants i tants cursos puc dir que el valencià "entra" més en els textos en castellà dels alumnes que viceversa. Tal vegadada això que comentes de tranferència / interferència siga la clau, però no m'ha quedat molt clar, podries explicar-m'ho?. El problema es presenta difícil i no sabria argumentar res, però no crec que fent del valencià la llengua acadèmica per als nostres alumnes estiguem sent justos en ninguna de les dos llengües. Les línes de PIP i PEV jo sempre les he vist bé...que ja no estan?

Enrique Lomas López ha dit...

Moltes gràcies Demi! :)

La primera cosa, és que per a corregir i detectar els casos de transferència/interferència, s'ha d'adequar el contingut de l'assignatura de castellà. Els continguts no poden ser els mateixos per als xiquets manxecs que per als valencians perquè la situació d'inici no és la mateixa per esta cohabitació de llengües.

Després, jo pense que el valencià hauria de ser la llengüa vehicular de l'ensenyament. M'explique. Ací es pot viure en castellà sense cap problema, és a dir, no és "necessari" (per dir-ho així) conéixer el valencià. El contrari és més complicat.

Pense que en una situació en la qual el valencià (per estatus, pel número de parlants, etc.) és una llengua minoritària/minoritzada (no entre en este debat ací), s'ha d'aconseguir que els alumnes puguen fer del valencià una llengua d'ús normal(itzat). I crec que la solució és que el valencià siga la llengua vehicular de l'ensenyament.

El problema és quan la "gent" (ja sabem quina gent...) argumenta la "igualtat" del 50%, i vol que el castellà esdevinga llengua vehicular. Limitar l'ús del valencià és també limitar un coneixement complet (i correcte) d'una llengua que no té el mateix reconeixement (social, institucional) que la llengua majoritària.

A Catalunya és el que volen fer. Ací, la Conselleria vol suprimir els programes en valencià (em faig un embolic amb les sigles), si substituir-los per un únic programa trilingüe castellà-valencià-anglés.

El castellà continuarà a tindre el mateix prestigi i els alumnes tindran el mateix nivell. El valencià es vorà perjudicat. I l'anglés... en fi... tant se val que siga anglés o xinés medieval, perquè no s'aconseguirà res si no canvien més coses del sistema educatiu.

Eixe és més o menys el tema... :)